Estrabó ens explica que els primers navegants grecs que varen arribar a Iberia foren els rodis, pels volts del 776 aC.
Després d’una llarga travessia, i un cop superat el temible cap de Creus, varen entrar al port natural de Roses per desembarcar-hi i establir-hi la primera colònia grega.
De Rhodes, l’illa de les roses, portaren la cultura, costums nous i formes noves d’establir relacions i intercanvis.
Un invent grec, la dracma, va revolucionar el comerç per tota la Mediterrània i, des de Roses, es va escampar per la nova contrada, mitjançant l’encunyació de moneda pròpia, de plata o de coure. La dracma rosinca duia gravada, en una cara, una deessa i el mot Rodeton (els de Rhodes). A l’altra cara, una rosa amb un disseny molt especial, vista per sota.
Amb els anys, el topònim grec Rhodes es va convertir en Roses.
La rosa, ben present en l’imaginari greg, va trobar un nou espai on poder arrelar-se i trobar-se com a casa.
